La discapacitat, una altra manera de viure

La discapacidad no está en las personas faltas de su cuerpo, está en la mente de muchas que se dicen sanas. Marithe Lozano


Avui ha classe hem llegit dos articles, un anomenat Atención a la Diversidad de Cantabria i un altre provinent de Salamanca, i a continuació hem fet, en grup, la síntesi dels dos articles, comparant-los per poder contemplar les diferències.

Encara que els dos temes tracten sobre la inclusió a les escoles, no tracten el tema de la mateixa manera, com per exemple, una diferència és que en un dels articles es podia contemplar que tracta amb més duressa el tema de la diversitat i anomena les certes discapacitats que poden tenir la resta de l'alumnat, cosa que al altre no.
Un cop llegit aquests textos he pogut observar que realment, la societat en la que vivim, no té en compta que una discapacitat no fa que aquella persona sigui diferent a la gent ordinària, és una persona igual a la resta, però alhora diferent com som tots entre nosaltres diferents. Moltes vegades trobarem a alguna persona que sigui molt semblant a nosaltres, però MAI serà igual, encara que compartim certes maneres de viure o de menjar o d'observar, però som tots diferent, per conseqüent, una discapacitat nomès fa a una persona diferent com una altra que no tingui la discapacitat, tots som diferents!

Una igualtat dintre de la diversitat

De la igualdad de habilidades surge la igualdad de esperanzas en el logro de nuestros fines. Tomas Hobbes




Avui a classe hem estat conversant i debatint sobre el tema de les discapacitats al llarg de la història i del ressó que obté ara mateix aquest tema.
Hem pogut observar, que segons la regió, el temps i les persones, el tema de la discapacitat pot arribar a ser molt diferent, per exemple, a Egipte, creien que si una persona tenia una discapacitat era regal dels deus perquè el feien diferent a la resta, i per això, havia de ser millor i el coronaven rei, com per exemple el rei Tutankamón, que, pel que sembla, tenia alguna discapacitat o deformitat. En canvi, al nostre païs mateix, temps enrere ( i per desgracia encara en trobem persones així), quan un fill tenia qualsevol discapacitat intentaven ocultar-lo per tal de que ningú veiés que el seu fill patia d'una discapacitat, perquè el simple fet de que una persona fos invident creien que es podia encomanar tocant-la o fins i tot si la miraves. 

Encara i que encara en trobem persones que tenen aquesta mentalitat, hem anat avançant força i podem veure, que encara i que tinguin una discapacitat, poden fer moltes coses i ningú s'ha d'avergonyir perquè tingui una discapacitat aquella persona; Quin motiu real hi ha? Cap, aquesta és la resposta. Tots tenim diferències, si no, tots seriem iguals, ells tenen potser una falta de movilitat a les cames i nosaltres tenim poc cabell, però això nomès són diferències que s'han d'acceptar i trencar aquestes barreres que col·loquem amb les persones i conèixer. Que una persona tingui una discapacitat no vol dir que no pugui fer res, segurament poden fer moltíssimes coses que ningú pensava que poguès, i és que amb força de voluntat, tot és possible.


Com sóc una gran amant de la dança, conec un grup anomenat DanceaAbility; És un grup de nois i noies que fan dansa, sense importar si tenen discapacitat o no, l'únic important és que els hi agradi ballar, aquí deixo el link per a qui vulgui fer una ullada :) http://www.youtube.com/watch?v=Z2K4NWUN3UM&feature=related 

La inclusión según Ainscow

Necesitamos promover mayor tolerancia y comprensión entre los pueblos del mundo. Nada resulta más peligroso para nuestros esfuerzos por construir la paz y el desarrollo que un mundo separado en segmentos religiosos, étnicos y culturales. En cada nación y entre todas las naciones debemos trabajar para promover la unidad basada en la condición humana que compartimos. Kofi Annan 

Per començar la sessió d'avui, primerament hem comentat aquells temes de discussió que van sorgir al forum que tenim sobre aquesta assignatura i tot seguir vam llegir un article sobre un autor anomenat Ainscow i fer la síntesi d'aquell article anomenat ''Index for inclusion''. L'Index for Inclusion és un projecte que recull diversos mètodes que poden utilitzar les escoles per tal de trobar una diversitat als centres i no excloure a ningú per tenir diferencies amb la resta de la majoria. 
La majoria de treballs que fem els organitzem en petits grups, on debatim tot allò que ens ha aportat el text, veièm les idees principals i fem la síntesi.Llavors, un cop llegit els articles, vam poder extreure unes idees que tenien molta importància com per exemple, l'escassetat de recursos econòmics que dispossa la investigació educativa vers altres tipus d'investigacions com ara la investigació en medicina; què no és també important l'educació que reben les persones?

Un altre punt que vam observar són les diferències entre els investigadors que utilitzen el mètode teòric i aquells que nomès utilitzen el pràctic i per conseqüent, la importància de fer investigacions que dispossesin dels dos mètodes i, per finalitzar, que la tasca de la investigació educativa, al llarg d'aquests darrers 15 anys, si no recordo malament, ha anat agafant molts mèrits, encara que els seus recursos econòmics siguin gairebé escassos. 


Des del meu punt de vista, crec que l'Index for inclusion, és un bon mètode que, si es fa bé, pot tenir molts bons resultats, però per a poder aconseguir-ho fa falta molta empenta i força, donat que és un treball força dur, però, si aquesta societat fa una mica d'esforç per tal de fer una societat que acepti la diversitat, no nomès en les escoles, si no, a qualsevol lloc, podrem assolir molts éxits!

No le evitéis a vuestros hijos las dificultades de la vida, enseñadles más bien a superarlas. Louis Pasteur.


En la sessió d'aquest darrer dijous, hem continuat amb el debat de la sessió anterior, sobre les etiquetes i tot allò que representen.
Les etiquetes representen un obstacle a les nostres vides, realment, no tenen cap funció satisfactoria; fa que ens allunyem de persones que possiblement podrien ser grans companys i per culpa d'aquestes etiquetes no deixem que s'ens mostrin.
Per continuar amb aquest tema, vam observar un vídeo sobre aquest mateix tema i ens va reflexionar.
Un cop vist aquest vídeo, vaig poder observar la gran importancia que té el tema de les etiquetes i la gran influència que ens dóna des de petits.
La influència d'aquestes etiquetes en els nens és de gran importància; els nens són molt influyents i si veuen que un adult diu que aquesta persona per tenir els ulls blaus és millor que ell que els té marrons, ells s'ho creurà, i es sentirà malament, fins i tot, la influència és tant gran, que pot influir en el seu estat anímic i acadèmic.

Aquest vídeo m'ha mostrat que hem d'educar dient que tots, encara que diferents, som persones iguals, tenim els mateixos drets i tots som especials, i això és un fet que s'ha de transmetre als nens, des de ben petits per tal d'evitar conceptes com el racisme o l'exclusió d'algun altre nen o persona per qualsevol que sigui el motiu; han de veure que no han de fer barreres, que han de fer ponts, conèixer i experimentar, i d'aquesta manera crèixer.

Cada hombre es diverso, distinto de los demás, inefable, único, absolutamente personal. Giovanni Papini

Avui ha estat el primer dia de classe, i per a començar, la professora ens ha explicat en que consistia aquesta assignatura.
Tot seguit, ha penjat una frase que deia: '' Descobrir als altres és descobrir una relació, NO una barrera''.

Aquesta frase ens ha donat molt que pensar. Realment, moltes vegades col·loquem barreres i donem etiquetes a les persones sense haver consegut cap aspecta d'aquesta, simplement per allò que veiem.
Quantes vegades no hem vist o fins i tot allò de ''mira la pija'' o '' la empollona'' i derivats d'aquests? Moltes vegades hem col·locat etiquetes sense veure més enllà del que realment es pot conèixer d'una persona.

Com en aquesta mateixa assignatura tractarem, sempre trobarem diversitat en les nostres vides, i això és possitiu. La diversitat ens aporta nous coneixements, noves experiències, nous moments; i encara que tots som diferents, moltes vegades també trobem aspectes en comú amb altres persones, però si possem etiquetes amb altres persones mai podrem saber si amb aquella persona puc tenir una bona relació o no.
Coneixent a les persones pots crèixer com a persona, pots compartir molts aspectes de la teva vida i conèixer de nous, d'experiències totalment diferent a les teves, noves mirades, nous mons.
Hem de crear ponts entre les persones, pas barreres, que l'únic que proporcionen són distanciaments vers altres persones que poden arribar a aportar-te una nova manera d'aprendre i d'entendre el món.

La felicidad humana, generalmente, no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días. Franklin.B

Benvinguts al bloc de Diversitat i Educació :)

.

Em dic Raquel, i aquest serà el meu diari personal de l'assigantura Diversitat i Educació, on aniré possant tot allò que vagi fent a classe i tot el que m'aporta dia a dia.

Per començar, volia presentar-me.

Sóc una estudiant de 1er del grau de pedagogia. Encara que tinc 20 anys, i hauria d'haver començat el grau ja en fa 2 anys, per certes malalties m'ha estat impossible, però, ara que ja estic bé, estic agafant el grau amb moltes ganes.La meva trajectòria com a estudiant no és gaire extensa; vaig fer el batxillerat humanístic, vaig repetir segon, i l'any passat vaig fer la selectivitat.

Encara que vaig aprovar, la nota no va ser suficient i vaig ficar-me en una altre grau, Traducció i Interpretació del francès, però va ser un desastre i en 3 mesos vaig deixar-ho; sabia que allò no era el que jo volia, que sempre havia volgut fer alguna cosa referida a la educació, primerament educació primària, però, per fi, aquest any he pogut entrar; encara que la meva primera opció era educació primària, he de dir que estic molt contenta de fer aquest grau, m'està agradant molt.

Doncs això és tot, benvinguts al meu blog.