viernes, 13 de abril de 2012

La uniformidad es la muerte, la diversidad es la vida. Mijail.A Bakunin


Per acabar les classes de Diversitat i Educació impartides per la professora Mercé Alos, vam fer exposicions sobre tot el que haviem aprés amb aquesta assignatura fins al punt que hem arribat.
Les exposicions van ser 15, diverses totes elles i, des del meu punt de vista, molt ben fetes.
El meu grup i jo vam fer un vídeo, utilitzant diverses imatges que representaven, per a nosaltres, la diversitat. En aquest vídeo també vam utilitzar definicions sobre el que cada membre del grup creia que era la diversitat i allò que podiem trobar referent a la diversitat als diccionaris. També vam fer un vídeo dins d'aquests que tractava la història d'un ànec al que ningú volia amb ell, nomès la seva família i com de mica en mica tota la resta l'anava acceptant, deixant d'un costat les barreres que es col·locaven per tal de conèixer a la resta, per por, per neguit, per discriminar sense conèixer... Aquest vídeo el vam fer amb l'intenció de que tothom veiès que no hem de col·locar barreres, que hem de fer ponts i conèixer als altres, deixar de discriminar.
Per finalitzar, vam fer un joc amb una part de la classe. El joc consistïa en col·locar gomets al front d'unes quantes persones i que, sense parlar, s'agrupèssin.
Quan vam dir que s'agrupessin van separar-se, per color de gomet, per forma, per amistat... però quan els hi vam demanar que per què s'havien col·locat així van veure que tots eren gomets, és a dir, que tots som un col·lectiu, que encara que siguem diferents, tots som gomets ( en aquell moment).
Van ser presentacions molt enriquidores, sense barreres, crec, que tots vam aportar coses noves a aquest tema, va ser molt interesant!

viernes, 23 de marzo de 2012

El lector puede ser considerado el personaje principal de la novela, en igualdad con el autor; sin él, no se hace nada. Elsa Triolet.


A les ultimes classes de diversitat i educació hem llegit, per grups i de manera individual, l'article 4, anomenat Informe Warnock.
Aquest informe tracta principalment l'educació de les persones discapacitades, sobretot les greus, com per exemple la ceguera. 
L'informe diu que aquestes persones necessiten tenir el mateix dret de l'educació, igual que la resta de persones, i poder conviure en la mateixa societat, no ser exclosos.
L'educació és un dret humà, al que totes les persones deuen accedir; és necessari que tothom tinguem educació, encara que s'hagi d'adaptar a nosaltres, aquest dret no s'ha d'infravalorar, ja que sense educació no podrem fer d'aquesta, una societat millor. La inclusió d'aquestes persones en les aules és necessaria per tal de fer això possible, hem de fer que realment sigui un dret que hem d'aplicar i que no nomès es quedi en una llei, escrita sobre paper, de la que tothom sap la seva existència i ningú la té en compte. 

lunes, 12 de marzo de 2012

C'est fini le film

El maestro enseña más con lo que es que no con lo que dice.


Avui hem acabat de veure la pel·lícula ''Entre Murs'', que m'ha aportat molts punts de vista, tant el dels professors, com, quan per exemple, han de prendre decisions tant importants com l'expulssió d'un estudiant i les conseqüències que comporta expolssar a aquest alumne de l'escola, ja que el seus pares el portaran al seu païs un altre cop per a que treballi i deixi d'estudiar, com també la situació de les estudiants quan es veuen discriminades per un professor quan ell les anomena de manera despectiva, encara que aquesta no fos la seva intenció.
Encara que ja havia vist pel·lícules que tractaven aquest tema, he de dir, que molts dels aspectes que s'han observat a la pel·lícula reflectien una mica per sobre el que era el meu institut. Els professors, encara que amb excepcions, no eren gaire brillants, a vegades es ficaven amb els seus alumnes...i els alumnes, doncs bé, el que era l 'E.S.O era una diversitat una mica conflictiva i per això crec que he sentit com si tractès, de manera una mica més desmesurada, el meu antic institut.
Aquesta pel·lícula la trobo molt interesant per a que la vegi tothom, no nomès docents i alumnes, si no també pares, futurs estudiants...és una pel·lícula molt interessant i almenys a mi, m'ha ajudat a possar-me en la pell de tots els actors.

miércoles, 7 de marzo de 2012

Entre muros

Los auténticos actores son esa raza indomable que interpreta los anhelos y fantasmas del inconsciente colectivo. Ana Diosdado


Avui hem començat a veure la pel·lícula ''Entre Murs'', és una pel·lícula de Laurent Cantet que està basanda en l'obra de l'obre de l'escritor i docent François Begaudeau, que també protagonitza el film, encanant a M. Marin. Juntament amb ell, un grup d'actors no profesionals, seleccionats entre els estudiants d'una escola mitja de Paris i aquests recreen la vida dins de l'escola. L'extraordinària qüalitat del resultat va fer que ''Entre Murs'' s'alcès amb el major premi en el Festival de Cannes de 2008, escombrant amb el glamour, la celebritat i les superproduccions.''Entre Murs'' no és nomès un film ineludible pels educadors, sino també un sugerent material per a compartir i discutir amb els alumnes, ja que proporciona una visió d'allò que dóna un docent a una escola i els comportaments que tenen els diversos estudiants.


Aquí podem observar un petit fragment de la pel·lícula, encara que està en francès (de la pel·lícula en el seu format original) està subtitulat en castellà. 
http://www.youtube.com/watch?v=g1GWNUPcT4M&feature=player_embedded 

lunes, 27 de febrero de 2012

La discapacitat, una altra manera de viure

La discapacidad no está en las personas faltas de su cuerpo, está en la mente de muchas que se dicen sanas. Marithe Lozano


Avui ha classe hem llegit dos articles, un anomenat Atención a la Diversidad de Cantabria i un altre provinent de Salamanca, i a continuació hem fet, en grup, la síntesi dels dos articles, comparant-los per poder contemplar les diferències.
Encara que els dos temes tracten sobre la inclusió a les escoles, no tracten el tema de la mateixa manera, com per exemple, una diferència és que en un dels articles es podia contemplar que tracta amb més duressa el tema de la diversitat i anomena les certes discapacitats que poden tenir la resta de l'alumnat, cosa que al altre no.
Un cop llegit aquests textos he pogut observar que realment, la societat en la que vivim, no té en compta que una discapacitat no fa que aquella persona sigui diferent a la gent ordinària, és una persona igual a la resta, però alhora diferent com som tots entre nosaltres diferents. Moltes vegades trobarem a alguna persona que sigui molt semblant a nosaltres, però MAI serà igual, encara que compartim certes maneres de viure o de menjar o d'observar, però som tots diferent, per conseqüent, una discapacitat nomès fa a una persona diferent com una altra que no tingui la discapacitat, tots som diferents!

jueves, 23 de febrero de 2012

Una igualtat dintre de la diversitat

De la igualdad de habilidades surge la igualdad de esperanzas en el logro de nuestros fines. Tomas Hobbes




Avui a classe hem estat conversant i debatint sobre el tema de les discapacitats al llarg de la història i del ressó que obté ara mateix aquest tema.
Hem pogut observar, que segons la regió, el temps i les persones, el tema de la discapacitat pot arribar a ser molt diferent, per exemple, a Egipte, creien que si una persona tenia una discapacitat era regal dels deus perquè el feien diferent a la resta, i per això, havia de ser millor i el coronaven rei, com per exemple el rei Tutankamón, que, pel que sembla, tenia alguna discapacitat o deformitat. En canvi, al nostre païs mateix, temps enrere ( i per desgracia encara en trobem persones així), quan un fill tenia qualsevol discapacitat intentaven ocultar-lo per tal de que ningú veiés que el seu fill patia d'una discapacitat, perquè el simple fet de que una persona fos invident creien que es podia encomanar tocant-la o fins i tot si la miraves. 
Encara i que encara en trobem persones que tenen aquesta mentalitat, hem anat avançant força i podem veure, que encara i que tinguin una discapacitat, poden fer moltes coses i ningú s'ha d'avergonyir perquè tingui una discapacitat aquella persona; Quin motiu real hi ha? Cap, aquesta és la resposta. Tots tenim diferències, si no, tots seriem iguals, ells tenen potser una falta de movilitat a les cames i nosaltres tenim poc cabell, però això nomès són diferències que s'han d'acceptar i trencar aquestes barreres que col·loquem amb les persones i conèixer. Que una persona tingui una discapacitat no vol dir que no pugui fer res, segurament poden fer moltíssimes coses que ningú pensava que poguès, i és que amb força de voluntat, tot és possible.


Com sóc una gran amant de la dança, conec un grup anomenat DanceaAbility; És un grup de nois i noies que fan dansa, sense importar si tenen discapacitat o no, l'únic important és que els hi agradi ballar, aquí deixo el link per a qui vulgui fer una ullada :) http://www.youtube.com/watch?v=Z2K4NWUN3UM&feature=related 

lunes, 20 de febrero de 2012

La inclusión según Ainscow

Necesitamos promover mayor tolerancia y comprensión entre los pueblos del mundo. Nada resulta más peligroso para nuestros esfuerzos por construir la paz y el desarrollo que un mundo separado en segmentos religiosos, étnicos y culturales. En cada nación y entre todas las naciones debemos trabajar para promover la unidad basada en la condición humana que compartimos. Kofi Annan 


Per començar la sessió d'avui, primerament hem comentat aquells temes de discussió que van sorgir al forum que tenim sobre aquesta assignatura i tot seguir vam llegir un article sobre un autor anomenat Ainscow i fer la síntesi d'aquell article anomenat ''Index for inclusion''. L'Index for Inclusion és un projecte que recull diversos mètodes que poden utilitzar les escoles per tal de trobar una diversitat als centres i no excloure a ningú per tenir diferencies amb la resta de la majoria. 
La majoria de treballs que fem els organitzem en petits grups, on debatim tot allò que ens ha aportat el text, veièm les idees principals i fem la síntesi.Llavors, un cop llegit els articles, vam poder extreure unes idees que tenien molta importància com per exemple, l'escassetat de recursos econòmics que dispossa la investigació educativa vers altres tipus d'investigacions com ara la investigació en medicina; què no és també important l'educació que reben les persones?


Un altre punt que vam observar són les diferències entre els investigadors que utilitzen el mètode teòric i aquells que nomès utilitzen el pràctic i per conseqüent, la importància de fer investigacions que dispossesin dels dos mètodes i, per finalitzar, que la tasca de la investigació educativa, al llarg d'aquests darrers 15 anys, si no recordo malament, ha anat agafant molts mèrits, encara que els seus recursos econòmics siguin gairebé escassos. 


Des del meu punt de vista, crec que l'Index for inclusion, és un bon mètode que, si es fa bé, pot tenir molts bons resultats, però per a poder aconseguir-ho fa falta molta empenta i força, donat que és un treball força dur, però, si aquesta societat fa una mica d'esforç per tal de fer una societat que acepti la diversitat, no nomès en les escoles, si no, a qualsevol lloc, podrem assolir molts éxits!