La uniformidad es la muerte, la diversidad es la vida. Mijail.A Bakunin


Per acabar les classes de Diversitat i Educació impartides per la professora Mercé Alos, vam fer exposicions sobre tot el que haviem aprés amb aquesta assignatura fins al punt que hem arribat.
Les exposicions van ser 15, diverses totes elles i, des del meu punt de vista, molt ben fetes.
El meu grup i jo vam fer un vídeo, utilitzant diverses imatges que representaven, per a nosaltres, la diversitat. En aquest vídeo també vam utilitzar definicions sobre el que cada membre del grup creia que era la diversitat i allò que podiem trobar referent a la diversitat als diccionaris. També vam fer un vídeo dins d'aquests que tractava la història d'un ànec al que ningú volia amb ell, nomès la seva família i com de mica en mica tota la resta l'anava acceptant, deixant d'un costat les barreres que es col·locaven per tal de conèixer a la resta, per por, per neguit, per discriminar sense conèixer... Aquest vídeo el vam fer amb l'intenció de que tothom veiès que no hem de col·locar barreres, que hem de fer ponts i conèixer als altres, deixar de discriminar.
Per finalitzar, vam fer un joc amb una part de la classe. El joc consistïa en col·locar gomets al front d'unes quantes persones i que, sense parlar, s'agrupèssin.

Quan vam dir que s'agrupessin van separar-se, per color de gomet, per forma, per amistat... però quan els hi vam demanar que per què s'havien col·locat així van veure que tots eren gomets, és a dir, que tots som un col·lectiu, que encara que siguem diferents, tots som gomets ( en aquell moment).
Van ser presentacions molt enriquidores, sense barreres, crec, que tots vam aportar coses noves a aquest tema, va ser molt interesant!